DIFICULTATS D’APRENENTATGE

 

Les vacances d’estiu són sempre el moment de l’any preferit de na Clara, li encanten perquè no va a escola ni ha de fer activitats relacionades amb allò que li costa tant...són dies interminables de riure i estar tranquil·la! Avui s’ha aixecat, com cada dia aquests darrers mesos, amb un somriure d’orella a orella, intentant recordar què és el que ha somiat que li ha agradat tant, quan la mare preparant-li el berenar li diu “apa Clara, berena que anirem a comprar-te la motxilla, la setmana que ve comences l’escola!”...a na Clara se li ha esborrat el somriure de la cara en mil·lèsimes de segon i li ha tornat el mal de panxa que feia temps que no sentia. S’ha tornat a veure asseguda a la seva cadira a classe, mirant la fitxa de tasca que les ha donat la mestra, amb aquell conjunt de lletres sense sentit, i ha desitjat que l’estiu duràs per sempre.

​

L’angoixa de la Clara creix el primer dia de classe, avui comença segon i ja ha sentit que és molt més difícil que primer, veu que totes les seves amigues estan contentes, donen un petó a la mare i al pare, i entren de pressa, amb la motxilla penjant, a saludar a la mestra...i na Clara entra amb el cap baix darrera elles. La seva sorpresa és quan es troba una mestra nova que les dóna la benvinguda, una mestra que recorda haver vist alguna vegada pel passadís del cole, i aquest curs serà la seva tutora... En tornar a casa, el seu pare l’espera amb el cor estret, perquè el curs passat va ser molt dur per na Clara; mestres de suport, classes de reforç, deures a casa entre plors i crits de frustració, demanant anar a treballar amb els pares i no tornar mai a haver de llegir ni una frase! Però avui és diferent, entra amb l’alegria habitual dels dissabtes i dies d’estiu, i el pare fa un alè quan li dóna una abraçada demanant-li “com ha anat el dia princesa?”. Tot seguit la nena li relata un dia fantàstic, després d’entrar a classe la mestra els ha demanat què tal l’estiu, ha donat una feina un poc diferent, un joc de targetes on les lletres eren grans i fàcils d’entendre, un altre tasca on havien de fer un dibuix i el company del costat escriure la paraula del que ha dibuixat, una altra feineta on hi havia paraules escrites a diferents papers i ells havien de muntar frases... i ha dit tota contenta que avui li ha agradat llegir! La mestra no l’havia d’insistir, tot el contrari, li repetia que ho feia molt bé!

​

El pare no podia esperar a contar-li a la mare, que les dificultats d’aprenentatge de na Clara pot ser aquest curs no li havien de suposar un problema! Dubtava si aquest canvi en l’actitud de la nina podia ser una excepció del primer dia, però no podia evitar tenir l’esperança que la seva filla, a la fi, passaria gust d’aprendre, les tardes deixarien de ser un niu de conflicte familiar per fer els deures i les nits no les passaria plorant perquè no vol anar a escola...

​

Mentrestant, la mestra estava preparant els materials pel proper dia a classe. Sabia que na Clara era una alumna amb dificultats específiques de l’aprenentatge i havia volgut comprovar si canviant certs detalls de la tasca que li demanava i de la relació directa amb ella podia millorar aspectes bàsics de l’aprenentatge com l’autoconcepte, l’autoeficàcia, l’interès i els recursos, per facilitar la via cap a l’adquisició de la lectoescriptura, seguint el seu ritme d’aprenentatge, i prestant el mínim d’ajuda externa per tal d’intentar que aquestes dificultats no es converteixin en un problema. I no s’equivocava...